Malgrat el seu nom, aquest ball no fa referència a cap personatge d’Església. El títol de Mossèn correspon, en aquest cas, al d’un noble senyor que va a lluitar contra els moros, però, finalment es mor. Aquesta dansa s’incorpora al Seguici Festiu de la ciutat l’any 1983.

La indumentària dels balladors és de dos colors alternats, lila i blanc, van emmascarats, amb un barret amb cintes. En una mà porten un bastó, i a l’altra, una cobertora de gerra d’oli, rodona, de fusta que simbolitza dos elements: l’espasa i l’escut. Amb aquests dos objectes piquen i sonen al ritme de la música que acompanya la dansa amb flabiol, tamborí i sac de gemecs. Mossèn Joan de Vic —potser pel nom— ha acabat sent identificat amb un personatge religiós i porta una mitra i un bàcul.

Aquesta dansa representava el gremi dels sabaters, que tenia cura de mantenir-la i de pagar els balladors. Les primeres notícies documentals que tenim de la dansa són de finals del segle xviii. Cap a mitjan segle XIX es deixà de ballar.

Aquesta dansa es basa en una cançó, de la qual en coneixem diverses versions. En l’actualitat, els balladors en canten quatre estrofes. L’any 2023 es va recuperar una de les propostes documentades de la dansa, amb tretze balladors i un Àngel i un Diable, en què s’interpreta la cançó sencera amb les onze estrofes. Aquesta proposta s’anomenà el Ball de Tretze.